dilluns, 17 de novembre de 2014

Misfits

17/11/14

07:51 PM

Iiiiih bloggers!

Farà cosa d'una setmana, vaig començar a mirar-me una sèrie anomenada Misfits, i us la recomano personalment si sou joves (i sinó també carai, qui sóc jo per decidir qui miri la sèrie).

L'argument de la sèrie és que a un grup d'adolescents que han de fer treballs per a la comunitat els cau una tempesta i "gràcies" a aquesta aconsegueixen uns poders, però no només a ells els ha afectat la tempesta.

Ja no explicaré res mes, si la voleu veure endavant, a mi m'ha agradat força i ja he vist la primera temporada! ;)

Amor

17/11/14

07:39 PM

Iiiiih bloggers!

L'amor és quelcom difícil de trobar, al principi no estas segur de que realment t'agradi aquella persona, però quant més hi  penses, més te n'enganxes.

L'amor és un cúmul de tot, pot fer-te riure, plorar, patir, esperançar-te. Un bon dia és tot un camí de flors i al dia següent es pot convertir en una patada a l'estòmac.

Quan penseu en aquella persona us rodeja una sensació de pau i tranquil·litat, de que tot pot sortir bé.

Ara intentare donar-vos un consell: Si hi ha algú que us fagi tilin tilin, doneu mostres d'afecte, que vegi que us atrau, perquè si us tanqueu, aquella persona pensarà que no li agradeu i mai sabreu que podria haver passat.

Jo, personalment, en aquest tema sóc un figaflor, però el temps dirà...

Renoi, què difícil és tenir els pebrots necessaris per declarar-te!



dissabte, 8 de novembre de 2014

Enyorança

8/11/14

04:47 PM

Iiiiih bloggers!

L'enyorança, una sensació de record, de ganes de tornar a aquell moment, tornar a parlar amb aquella persona, tornar a jugar amb aquell amic, veure aquella pel·lícula... L'enyorança és aquesta sensació que et fa trobar a faltar una cosa ja viscuda, persones que fa temps que no veus, etc.

L'enyorança del bon FC Barcelona és el que sento jo ara mateix, ja que perden 1-0 contra l'Almeria...

El Messi ha fallat una pilota al pal que era més fàcil que entrés que no pas res més, i després ha perdut la pilota a la jugada a la contra en la que ens han marcat. A veure si remontem, tu!

Fracàs

8/11/14

04:01 PM

Iiiiih bloggers!

Fracàs.

Fracàs és aquella sensació que tens quan sents que no has fet tot el que podies per aconseguir allò que et proposaves. Quan portes un temps intentant una cosa i et rendeixes, abandones, fracasses...

El meu consell és que mai deixis d'intentar el que et proposes, i d'aquesta manera mai fracasaràs.

I ara marxo, que ha començat el Barça-Almeria i m'he perdut els primers 4 minuts per la vostra culpa ;).

dimarts, 4 de novembre de 2014

Victòria

4/11/14

09:17 AM

Iiiiih bloggers!

Imagineu la situació:

2-1 al marcador. Minut 60. Pubilla Cases - UB Catalonia. Perdíem per un gol.

Vaig rebre la pilota a un dels cosats de la frontal de l'àrea, vaig mirar a la porteria i vaig xutar amb totes les meves forçes apuntant al pal dret de la porteria. La pilota va pujar i va anar baixant lentament cap a l'esquadra de la porteria i va entrar ja que el porter (teníem 12 anys en aquell partit) no hi va arribar.

2-2 al marcador. Quedaven 3 minuts de partit. Empat.

Després d'una jugada a la contra d'un company, aquest va xutar i va impactar en un defensa, la pilota em va caure als peus, i des de la meva posició dins de l'àrea envoltat de defenses, vaig xutar com vaig poder i la pilota va entrar plorant a la porteria després de tocar el pal i que el porter la roçés.

2-3 al marcador. Final del partit. Victòria.

En aquell moment ens trobàvem segons empatats a punts amb el líder, i si perdíem el partit suposava que ens allunyàvem a la classificació, però per sort aquell dia, vam aconseguir una important victòria.

Crítica: Shameless

21/11/14

08:49 AM

Iiiiih bloggers!

Bé, avui l'entrada serà una crítica a la sèrie americana de Shameless:

Un bon dia aquest estiu, vaig veure anunciada aquesta sèrie a la televisió, i vaig veure que la feien de les 00:30-03:30. Tres capítols nocturns.
Els capítols eren saltejats, però em van agradar molt, ja que vaig riure, consolidar-me amb els protagonistes, etc.
Després d'unes quantes nits veient-ne capítols, m'hi vaig acabar d'enganxar i vaig buscar-ne informació.

La sèrie americana prové de la versió anglesa de Shameless, de la qual vaig veure un capítol i no em va agradar tant com la americana, i porten 4 temporades de 12 capítols cadascuna, i estan rodant la cinquena.

Pels que us interessi, la sèrie tracta d'una família estrambòtica de la qual:
-  El pare, un borratxo que arriba a altes hores de la nit a casa i només li interessen els diners (aquest normalment dorm al terra de la casa).

- La mare, que va marxar i va abandonar a 6 nens.

- Fiona, una nois de 23 anys que s'ha dencarregar dels altres 4.

- Phillip (Lip), un noi molt intel·ligent i problemàtic de 16 anys.

- Ian, un noi que vol anar a servir pel país.

- Deby, una noia de 11 anys dolça i que es desviu per la família.

- Carl, un nano de 10 anys, el hobby preferit del qual és destrossar objectes (des d'escalfar una nina a un microones fins a fer un forat a la piscina amb un martell per mandra de treure-hi l'aigua)

- Liam, un nadó, el qual el pare utilitza com a fiança per un deute de 10000 dòlars.

dimecres, 22 d’octubre de 2014

Excursió al Museu

21/10/14

07:38 PM

Iiiiih bloggers!

Avui, hem anat d'excursió amb l'escola a un Museu a Terrassa. Per a mi, el més important de Terrassa és que va ser el lloc on va nèixer el Xavi Hernández (FCB), ja que costa trobar ciutats tan avorrides, tu. I bé, suposo que aquesta és la raó per la qual només néixer, la seva família el va portar ràpidament a Sabadell.
Hem  arribat després d'una hora i escaig a Terrassa, i un cop allà ens han deixat mitja hora abans no hem entrat al museu.
El millor de tot és que, precisament, jo a aquell museu ja hi havia estat a 2n d'ESO amb el meu institut barceloní, i no hi he caigut fins que no hi he estat dins!
D'acord, suposat que ja és avorrit de per si anar a un museu, anar-hi per segon cop, quan ja ho has vist tot és una tortura!
Sort que només hi hem estat una hora i mitja...

dimarts, 7 d’octubre de 2014

Quin pastís més bo!

07/10/14

07:49 PM

Iiiiih bloggers, avui el meu relat serà curtet, no patireu com l'ultim cop!

Farà escases 4h he arribat a casa el meu company Company, on ens hem reunit amb dos nanos més. Hi he estat 3 hores, el temps suficient com per a menjar crispetes, veure una peli (jo només 20 minutets que havia de marxar cap a casa), fer un pastis de xocolata...

Bé, he dit que seria curt i el promés, és deute!

PD: El pastís no només duia xocolata.

         (Un ingredient secret, endevineu-lo si podeu!)

dissabte, 20 de setembre de 2014

Another day, the same shit

20/09/2014

11:28 AM

Bé, avui és el dia en que començaré el meu viatge escrivint un petit relat de la meva vida gairebé diàriament.

Per començar, explicaré el que m'ha passat avui:

Com cada cap de setmana, el meu pare m'ha aixecat a les 9 del matí amb crits de "dóna't pressa que tens feina" quan en realitat no havia de fer res. Bàsicament ho fa per molestar (i dic molestar per no dir un mot més greu i ordinari referent a tocar les parts íntimes d'un home) .

Després d'incorporar-me ja em fotia crits per anar a esmorzar; i en acabar he rentat les rajoles de la cuina per primera vegada a la vida i n'he tret la conclusió: espero no haver-ho de tornar a fer. Quina feina més avorrida! Després de fer allò i passar l'aspirador (també m'he desvirgat en aquest tema de passar l'aspirador), finalment m'ha deixat descansar. M'ha deixat descansar exactament 5 minuts abans d'ordenar-me que fes els deures i, per tant, aquí em teniu, fent els deures.

Espero que el meu primer relat hagi tret algun somriure, i si no ho ha fet, ja us en podeu anar a casa a tocar-vos el melic. Ja, ja, ja.