19/03/2015
19:27
Iiiiih bloggers!
Aquesta última setmana de trimestre, com a últim treball blogger, he de comentar les següents cançons que hem triat els alummnes de la nostra classe:
QUAN SOMRIUS - JOSEP THIÓ
És una cançó nadalenca, que parla del retrobament (quan et trobes amb aquella persona que tanta falta et fa a la vida), de la nit (el moment del dia on s'amaguen les pors i que també es pot interpretar com a dolent per la sensació que provoca la foscor), dels somriures...
CUL - OQUES GRASSES
És una cançó que critica a la societat i també descriu les coses que vol la gent (un vaixell, viure de l'aire, ser la nòvia d'un home forrat, etc.).
QUE ENS DEIXIN EN PAU - CROSSING
El seu principal tema és que ningú els ha de dir com viure la seva vida i com han d'estimar, ni obligar-los a fer res que no vulguin fer.
SENSE TU - TERÀPIA DE SHOCK
El seu tema principal és la nit, amb la foscor i la soletat que comporta, i d'aquella noia que tant necessita i que no hi és.
THINKING OUT LOUD - ED SHEERAN
És una cançó d'amor, i de com dues persones, encara que envelleixin, es poden seguir estimant.
ROCK AND ROLL - ELS CATARRES
És una cançó que ens diu que vivim i que no ens capfiquem en detalls i coses sense importància, que la vida és massa curta per fer-ho.
COMPTA AMB MI - TXARANGO
Aquesta cançó parla de la confiança com a tema principal, i introdueix paraules típiques com nit, dia, llavis, etc.
CORREN - GOSSOS
És una cançó que parla de descobrir-se a un mateix.
FIL DE LLUM - ANDREU RIFÉ (la que he escollit jo)
Quant estàs derrumbat i deprimit pensant que no pots seguir endavant, recordes a aquella persona que et dona forçes i que et diu que has de tirar endavant, seguir amb la vida i menjar-te el món.
dijous, 19 de març del 2015
FC Barcelona - Manchester City
19/03/2015
09:50
Iiiiih bloggers!
Aquesta nit ha estat una nit màgica pels seguidors del meravellós esport que és el futbol, i tot es va produir a l'escenari idoni, el Camp Nou.
Per a aquells seguidors del Barça, la d'avui ha estat de ben segur una nit memorable, i és que hem aconseguit el bitllet als quarts de final de la Champions ni més ni menys que enfrontant-nos al Manchester City, el segon millor equip de la Premier League i un dels millors del món.
I és que aquest equip, el meu Barça i el de la resta de fans i seguidors d'aquest equip històric, no només va passar a quarts, sinó que ha tornat a la seva essència dels vells temps i ara torna a meravellar el món amb el seu joc.
El FC Barcelona, tot i que s'ha d'admetre que és molt pessimista, té una de les millors aficions, i és que ahir totes les localitats del Camp Nou estaven plenes per acompanyar i ajudar l'equip amb els seus càntics. Com ja sabeu, el públic és l'aficionat número 12.
Desgraciadament, no vaig poder presenciar-lo al camp, però aquell partit no me'l podia perdre, i el meu televisor estava ben preparat per retransmetre el partit.
El Barça, comptava amb la "tranquilitat" de que a l'Etihad Stadium va endur-se la victòria per 1-2, però, com tot gran equip, sempre es va a guanyar, i això és el que van anar a fer els jugadors ahir.
El meu jugador preferit és sense dubte Thomas Müller (jugador del Bayern de Munich), però encara així, he d'admetre que ningú fa ombra al gegant Leo Messi, que ahir va agafar les rendes de l'equip i va delectar-nos amb jugades màgiques i sotanes de fantasía.
Ahir l'única cosa que va faltar al partit van ser més gols, ja que va ser la nit de Joe Hart, el porter del City (tot i que Ter Stegen va parar un penalty al Kun Agüero que hauria significat l'empat), que ho va parar tot menys una vaselina picada a la perfecció per Rakitić, a passada de Messi, que a part de marejar als jugadors rivals i fer jugades espectaculars a cada partit, és el màxim golejador i el màxim assistent d'Europa!
Aquest Barça porta 14 victòries en els últims 15 partits, i aquesta dada ens convida a l'aficionat a somiar en el triplet aquesta temporada.
I ara a pensar en el Clàssic de diumenge, perquè aconseguir la victòria voldria dir allunyar-nos definitivament del Madrid a la lliga i acabar-los d'enfonsar!
dimarts, 17 de març del 2015
Presses
17/03/2015
21:54
Iiiiih bloggers!
Ara arriba el final de trimestre, i amb això, també arriben les presses per tenir-ho tot a punt per esgarrapar fins a l'última dècima possible de la nota trimestral.
La part del final és una época ben curiosa, ja que els que han estat treballant en constància i ho tenen tot llest es troben nerviosos pels exàmens finals, i els que no han realitzat un esforç digne de ser recordat, han d'aguantar els exàmens i posar-se al dia amb tota mena de treballs (des de llibretes amb manca d'activitats, redaccions no entregades, treballs on t'hi va l'assignatura i esperes fins l'últim dia per fer, etc.).
Jo pertanyo, sense cap mena de dubte, al segon bloc d'estudiants, i us assegur-ho que la sensació no és agradable.
Per si no fos prou calvari de per si, aquest any la situació empitjora, ja que la setmana que ve començem el crèdit de síntesi enlloc de fer-lo a final de curs com els altres anys, i treball de síntesi =setmana en la que fins i tot les neurones et fan mal de tant treballar.
Després de tot això, començarem el tercer trimestre, ni més ni menys que els tres mesos més importants del curs!
No us encanten aquells estudiants que en tot l'any no han fet una misèria i van dient que aquell trimestre treballaràn de valent?
Allò és tan difícil de veure com la gent que, abans de començar el curs, van dient que aquell curs pencaràn més que mai!
21:54
Iiiiih bloggers!
Ara arriba el final de trimestre, i amb això, també arriben les presses per tenir-ho tot a punt per esgarrapar fins a l'última dècima possible de la nota trimestral.
La part del final és una época ben curiosa, ja que els que han estat treballant en constància i ho tenen tot llest es troben nerviosos pels exàmens finals, i els que no han realitzat un esforç digne de ser recordat, han d'aguantar els exàmens i posar-se al dia amb tota mena de treballs (des de llibretes amb manca d'activitats, redaccions no entregades, treballs on t'hi va l'assignatura i esperes fins l'últim dia per fer, etc.).
Jo pertanyo, sense cap mena de dubte, al segon bloc d'estudiants, i us assegur-ho que la sensació no és agradable.
Per si no fos prou calvari de per si, aquest any la situació empitjora, ja que la setmana que ve començem el crèdit de síntesi enlloc de fer-lo a final de curs com els altres anys, i treball de síntesi =setmana en la que fins i tot les neurones et fan mal de tant treballar.
Després de tot això, començarem el tercer trimestre, ni més ni menys que els tres mesos més importants del curs!
No us encanten aquells estudiants que en tot l'any no han fet una misèria i van dient que aquell trimestre treballaràn de valent?
Allò és tan difícil de veure com la gent que, abans de començar el curs, van dient que aquell curs pencaràn més que mai!
dilluns, 9 de març del 2015
Estiu, t'enyoro!
09/03/2015
05:38 PM
Iiiiih bloggers!
L'estiu, aquella época en la que tots els joves vivim sense preocupacions (excepte aquells que no han treballat força durant l'any i tenen unes boniques recuperacions de setembre), en la que fa bon temps i en la que comparteixes amb els amics els millors moments d'una vida.
Mai us heu trobat agobiats per qualsevol cosa i heu recordat que bé que us sentieu estirats a la bombona d'una piscina o a la sorra de la platja a l'estiu? N'estic segur de que si.
Doncs bé, ara mateix aquesta és la meva sensació, que necessito unes llargues vacances d'una vegada!
Aquest passat estiu, vaig poder viure la dura vida del treballador, ja que vaig exercir de cambrer a un restaurant, i encara que només ho feia 4 hores i un o dos cops setmanals, me adonat que els estudiants tenim la millor vida!
Per als que encara sou novells en això de treballar, no us penseu que tot és cosir i cantar, ja que sempre hi ha un esforç al darrere, i ja us dic jo que s'està millor assegut a una classe que rascant olles (també era el "pinche") a la pica d'un restaurant!
Me'n vaig a berenar gent, vagi bé!
05:38 PM
Iiiiih bloggers!
L'estiu, aquella época en la que tots els joves vivim sense preocupacions (excepte aquells que no han treballat força durant l'any i tenen unes boniques recuperacions de setembre), en la que fa bon temps i en la que comparteixes amb els amics els millors moments d'una vida.
Mai us heu trobat agobiats per qualsevol cosa i heu recordat que bé que us sentieu estirats a la bombona d'una piscina o a la sorra de la platja a l'estiu? N'estic segur de que si.
Doncs bé, ara mateix aquesta és la meva sensació, que necessito unes llargues vacances d'una vegada!
Aquest passat estiu, vaig poder viure la dura vida del treballador, ja que vaig exercir de cambrer a un restaurant, i encara que només ho feia 4 hores i un o dos cops setmanals, me adonat que els estudiants tenim la millor vida!
Per als que encara sou novells en això de treballar, no us penseu que tot és cosir i cantar, ja que sempre hi ha un esforç al darrere, i ja us dic jo que s'està millor assegut a una classe que rascant olles (també era el "pinche") a la pica d'un restaurant!
Me'n vaig a berenar gent, vagi bé!
Excursió al Carrefur
09/03/2015
05:28 PM
Iiiiih bloggers!
El dimecres passat vam anar a Vic amb l'institut, i concretament vam anar a la Universitat d'aquesta ciutat per assistir a unes xerrades sobre el batxillerat i altres afers.
Si he de ser sincer, les xerrades van ser molt interesants (si la teva condició és de deficient mental).
El més divertit de la sortida va ser l'escapada al Carrefur més proper, en la que, després de recòrrer un a un els passadissos del supermercat (i unes quantes coses més), vam acabar sortint-ne amb una "cocacola" (de pura imitació), que estaba tan dolenta que no va haver-hi més remei que llençar.
Molt maco el supermercat devvritat!
05:28 PM
Iiiiih bloggers!
El dimecres passat vam anar a Vic amb l'institut, i concretament vam anar a la Universitat d'aquesta ciutat per assistir a unes xerrades sobre el batxillerat i altres afers.
Si he de ser sincer, les xerrades van ser molt interesants (si la teva condició és de deficient mental).
El més divertit de la sortida va ser l'escapada al Carrefur més proper, en la que, després de recòrrer un a un els passadissos del supermercat (i unes quantes coses més), vam acabar sortint-ne amb una "cocacola" (de pura imitació), que estaba tan dolenta que no va haver-hi més remei que llençar.
Molt maco el supermercat devvritat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)